Avui ho ha tornat a sentir, ho ha tornat a notar. S'obre la reixa davant dels seus ulls, cada matí, feixuga però cada dia. No li agrada sentir que s'endinsa dins d'un recinte de quatre parets on cada dia n'és presonera durant 8 hores. Així ho ha triat. No es vol plànyer perquè sap que si passa és perquè així ho ha volgut. Creu que el camí de la vida el dibuixes amb les teves decisions i pensaments. No és un càstig que et toca viure no saps per què....
Li agrada observar al seu voltant, mentre s'asseu al "seu lloc" desitja un gran dia amb to enèrgic a tots els que ja hi són.
Fa setmanes que li dóna voltes, per què no t'escapes? D'on m'he d'escapar? Jo estic feliç amb el que faig, a on sóc i amb els amics que tinc? Però la veu rebota amb força pel seu interior. A la ràdio les cinc. Hora de plegar. Hora de començar. 8 hores per treballar, 8 hores per ser lliure, 8 hores per dormir. Qui coi s'ha inventat aquest sistema? O simplement qui s'ha resignat a acceptar que si tothom ho fa deu ser perquè s'ha de fer?
Fa setmanes que li dóna voltes, per què no t'escapes? D'on m'he d'escapar? Jo estic feliç amb el que faig, a on sóc i amb els amics que tinc? Però la veu rebota amb força pel seu interior. A la ràdio les cinc. Hora de plegar. Hora de començar. 8 hores per treballar, 8 hores per ser lliure, 8 hores per dormir. Qui coi s'ha inventat aquest sistema? O simplement qui s'ha resignat a acceptar que si tothom ho fa deu ser perquè s'ha de fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada