De vegades ens atestem a imaginar-nos com ens agradaria que fos la nostra vida. Tanmateix, m'he adonat que la vida és aquella que es construeix mentre et penses que planeges la teva vida. Entre mil rialles he notat com dues ànimes es connecten més enllà del cos, més enllà dels gestos, més enllà de les mirades. Podria ser que et conegues de fa molt més temps? Tinc la sensació que tot plegat prové d'un lloc molt més endins, molt més pur, completament energies abraçant-se. M'encanta i em deixo portar, tinc l'ego ofegat, no el deixaré ser el protagonista ni per un segon.
Avui no hi ha lluna que il·lumini el nostre camí. Aquesta negra nit és perfecte. Les estrelles farceixen la foscor càlida d'una nit de setembre. Tu i jo ens asseiem dins la roca i contemplem el miracle de la nostra nit des del millor cel de Catalunya. Per sempre Àger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada